Valentí Julià Juanola

Des de ben petit, la informàtica m'apassiona. Als 6 o 7 anys, ja sentia una gran curiositat per investigar el funcionament d'un ordinador, tant pel que fa als components físics com a les aplicacions que el feien funcionar.

El meu primer ordinador funcionava amb el sistema operatiu Windows 95, un Intel Pentium I, 24 MB de RAM i 256 MB de disc dur. Sempre que tenia l'oportunitat, feia diferents proves, però sovint el sistema operatiu no es carregava. En aquests casos, solíem portar-lo al pare del meu amic d'infància perquè el reparés. Això va passar diverses vegades en pocs mesos, fins que vaig decidir aprendre a instal·lar el sistema operatiu pel meu compte. En aquell moment, la instal·lació es realitzava amb disquets i no hi havia assistents, només instruccions a la línia de comandes (cmd). Observant el pare del meu amic d'infància i amb l'ajuda de manuals i Internet, vaig aconseguir formatar i instal·lar el sistema operatiu.

A partir d'aquell moment, vaig començar el que jo anomeno la fase de les "manetes", que consistia a desmuntar i tornar a muntar l'ordinador peça per peça. Durant aquest procés, vaig aprendre molt sobre els components. A mesura que desmuntable les peces, cercava informació a Internet (utilitzant l'ordinador dels meus pares) per conèixer més sobre cada component.

Un cop vaig acabar de muntar l'ordinador, em vaig sentir molt orgullós que no sobrava cap peça i vaig decidir engegar-lo. No obstant això, poc després d'engegar-lo, es va aturar i va començar a sortir fum. En aquell moment, vaig tenir molta por, pensant que podia explotar. Després d'un curt període de temps, vaig intentar tornar a engegar-lo, però ja no va respondre.

Quan vaig consultar el pare del meu amic, em va explicar que havia d'aplicar la famosa pasta tèrmica al processador per evitar el sobrecalentament y protegir els xips del voltant.

A partir d'aquell moment, tenia clar què volia ser quan fos gran. No importava quan difícil fos el camí, havia de recórrer-lo sí o sí.